Els següents sub-apartats fan referència a les següents lleis i decrets:

• Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics.
• Reial decret 1671/2009, de 6 de novembre, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics.
• Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, la qual, en la seva “Disposició derogatòria única” apartat b), deroga la Llei 11/2007, i el seu apartat g) deroga els articles 2.3, 10, 13, 14, 15, 16, 26, 27, 28, 29.1.a), 29.1.d), 31, 32, 33, 35, 36, 39, 48, 50, els apartats 1, 2 i 4 de la disposició addicional primera, la disposició addicional tercera, la disposició transitòria primera, la disposició transitòria segona, la disposició transitòria tercera i la disposició transitòria quarta del Reial decret 1671/2009. Així i tot, es mantindran en vigor (no es consideraran derogades) fins que, d'acord amb el que es disposa en la disposició final setena, produeixin efectes les previsions relatives al registre electrònic d'apoderaments, registre electrònic, punt d'accés general electrònic de l'Administració i arxiu únic electrònic.

La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en el seu article 10, Sistemes de signatura admesos per les Administracions Públiques, indica que, dins del context en el qual ens trobem relatiu als empleats públics, la signatura electrònica:

Es pot usar per a la identificació i autenticació de l'exercici de la competència de l'Administració o Òrgan Administratiu al qual pertany l'empleat. En aquest aspecte, s'indica que es consideraran vàlids a l'efecte de signatura electrònica:

• Sistemes de signatura electrònica qualificada i avançada basats en certificats electrònics qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos en la “Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació”, disponible en el següent enllaç:

• Tenint en compte el context en el qual estem, d'empleat públic, el certificat usat per a la signatura, ha de disposar de l'atribució d'empleat públic.

• Qualsevol altre sistema que les Administracions Públiques considerin vàlid en els termes i condicions que s'estableixi, sempre que comptin amb un registre previ com a usuari que permeti garantir la seva identitat, prèvia autorització per part de la Secretaria General d'Administració Digital del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, que només podrà ser denegada per motius de seguretat pública, previ informe vinculant de la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior. L'autorització haurà de ser emesa en el termini màxim de tres mesos. Sense perjudici de l'obligació de l'Administració General de l'Estat de resoldre en termini, la falta de resolució de la sol·licitud d'autorització s'entendrà que té efectes desestimatoris.

També es fa referència a sistemes de segell electrònic, però això queda fora de l'àmbit d'empleat públic.

Per al cas específic de l'Administració General de l'Estat, el Reial decret 1671/2009, en el seu article 21, deixa fos tot certificat que no sigui el d'empleat públic o els inclosos en el DNIe.

La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en el seu article 9, Sistemes de signatura admesos per les Administracions Públiques, indica que, dins del context en el qual ens trobem relatiu als empleats públics, podran identificar-se electrònicament davant les Administracions Públiques a través de:

• Sistemes basats en certificats electrònics qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos en la “Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació”.
• Sistemes de clau concertada i qualsevol altre sistema, que les Administracions considerin vàlid en els termes i condicions que s'estableixi, sempre que comptin amb un registre previ com a usuari que permeti garantir la seva identitat, prèvia autorització per part de la Secretaria General d'Administració Digital del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, que només podrà ser denegada per motius de seguretat pública, previ informe vinculant de la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior. L'autorització haurà de ser emesa en el termini màxim de tres mesos. Sense perjudici de l'obligació de l'Administració General de l'Estat de resoldre en termini, la falta de resolució de la sol·licitud d'autorització s'entendrà que té efectes desestimatoris. Aquest segon cas, és concretat per al personal de l'Administració General de l'Estat pel Reial decret 1671/2009 que desenvolupa parcialment la Llei 11/2007, amb el Certificat Electrònic d'Empleat públic. En l'article 22, el qual estableix que:
  • Esos sistemas de firma estarán basados en certificados electrónicos que se denominarán Certificados Electrónicos de Empleado Público.
  • Només podran usar-se en l'acompliment de les funcions pròpies del lloc que ocupin els empleats o per a relacionar-se amb les Administracions públiques quan aquestes l'admetin.
  • A més de les dades identificatives del titular el certificat d'Empleat públic haurà de contenir l'Òrgan o organisme públic en el qual presta serveis el titular del certificat i el número d'identificació fiscal de l'organisme.

També es fa referència a sistemes de segell electrònic, però això queda fora de l'àmbit d'empleat públic.

Els funcionaris públics poden identificar amb els seus propis sistemes de signatura electrònica a ciutadans que no disposin d'ells.

D'acord amb la Llei 39/2015, article 12, Assistència en l'ús de mitjans electrònics als interessats, quan es requereixi la identificació o autenticació del ciutadà mitjançant algun mecanisme electrònic contemplat en la llei i del qual el ciutadà no disposi, tal identificació o autenticació podrà ser vàlidament realitzada per funcionaris públics mitjançant l'ús del sistema de signatura electrònica del qual estiguin dotats.

Perquè aquesta identificació pugui fer-se legalment han de donar-se dues condicions:

• El ciutadà ha d'identificar-se i prestar el seu consentiment exprés, havent de quedar constància d'això per als casos de discrepància o litigi.
• L'administració haurà de mantenir un registre actualitzat dels funcionaris que estan habilitats per a realitzar aquest tipus d'identificació i autenticació del ciutadà. En aquest registre o sistema equivalent, almenys, constaran els funcionaris que prestin serveis en les oficines d'assistència en matèria de registres.

El RD/RD 1671/2009 de 6 de novembre estableix en l'article 16.2 que aquest registre podrà estendre, mitjançant el corresponent Conveni de Col·laboració, els seus efectes a les relacions amb altres Administracions públiques. Aquest article queda derogat per la Llei 39/2015, encara que continuarà vigent fins que aquesta llei sigui desenvolupada per un nou Reial decret (en projecte). El RD/RD també disposa que, a més de l'obligació que el funcionari estigui habilitat per a poder identificar a un ciutadà davant un altre òrgan o organisme destinatari de l'actuació per a la qual s'ha de realitzar la identificació i autenticació, és necessari que el sistema de signatura electrònica utilitzat també sigui admès per l'òrgan destinatari.

Quan el funcionari hagi d'identificar a un ciutadà davant el Departament ministerial o organisme al qual ell està destinat, bastarà que sigui habilitat per a això pel mateix Departament ministerial o organisme. No serà necessària, si està habilitat per aquest últim, la seva inclusió en el registre de funcionaris habilitats.