La signatura electrònica es regula en el nostre ordenament jurídic mitjançant l'aplicació de la Llei 6/2020, d'11 de novembre, reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança i el Reglament (UE) Núm. 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014 (eIDAS), relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança en les transaccions electròniques en el mercat interior i pel qual es deroga la Directiva 1999/93/CE.

Hem de destacar que la recent Llei 6/2020 ha derogat la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica, i amb ella aquells preceptes incompatibles amb el Reglament eIDAS que és d'aplicació directa, evitant així l'existència de buits normatius susceptibles de donar lloc a situacions d'inseguretat jurídica en la prestació de serveis electrònics de confiança.

Establix l'article 3 del Reglament eIDAS sobre definicions que:

La signatura electrònica qualificada és aquella que es realitza amb un certificat qualificat que és definit pel Reglament com:

La signatura electrònica qualificada comparteix totes les característiques de la signatura electrònica avançada, en estar vinculada al signant de manera única i intransferible i lligada al document de tal manera que no puga alterar-se posteriorment, però es diferencia en el fet que esta ha de ser creada per un certificat electrònic que valguda la identificació del signant de manera inequívoca i que ha de ser expedit per una Autoritat de certificació, la qual cosa repercuteix que siga un mètode molt segur i complet.

Recull l'article 3 del Reglament eIDAS sobre definicions que:

​Els requisits per a esta mena de signatura segons l'article 26 del reglament serien:

• a) estar vinculada al signant de manera única;
• b) permetre la identificació del signant;
• c) haver sigut creada utilitzant dades de creació de la signatura electrònica que el signant pot utilitzar, amb un alt nivell de confiança, sota el seu control exclusiu,
• d) estar vinculada amb les dades signades per la mateixa de manera tal que qualsevol modificació ulterior dels mateixos siga detectable.

La signatura electrònica avançada presenta un major nivell de seguretat, ja que, permet identificar al signant de manera única amb el document electrònic, i el posterior registre de signatura i acceptació per part d'aquest, amb la finalitat d'evitar qualsevol modificació posterior sobre el document.

El reglament EIDAS en el seu article 3 establix:

És a dir, la signatura electrònica simple és aquella que permet identificar digitalment al signant amb les seues dades, però oferix un escàs nivell de seguretat.

Quan se signen dades, el signant indica l'acceptació d'unes condicions generals i unes condicions particulars aplicables a aquella signatura electrònica mitjançant la inclusió d'un camp signat, dins de la signatura, que específica una política explícita o implícita.

Si el camp corresponent a la normativa de signatura electrònica està absent i no s'identifica cap normativa com a aplicable, llavors es pot assumir que la signatura ha sigut generada o verificada sense cap restricció normativa, i en conseqüència, que no se li ha assignat cap significat concret legal o contractual. Es tractaria d'una signatura que no especifica de manera expressa cap semàntica o significació concreta i, per tant, farà falta derivar el significat de la signatura a partir del context (i especialment, de la semàntica del document signat).

La finalitat d'una política de signatura és reforçar la confiança en les transaccions electròniques a través d'una sèrie de condicions per a un context donat, el qual pot ser una transacció determinada, un règim legal o un rol que assumisca la part signant.

Per exemple, la Política de Signatura de l'Administració General de l'Estat (AGE) especifica les condicions generals aplicables a la signatura electrònica per a la seua validació, en la relació electrònica de l'Administració General de l'Estat amb els ciutadans i entre els òrgans i entitats de l'AGE.

Segons l'article 24 del Reial decret 1671/2009 pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 11/2007 d'Accés Electrònic dels Ciudadanos als Serveis Públics, la política de signatura electrònica i certificats en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat i dels seus organismes públics, està constituída per les directrius i normes tècniques aplicables a la utilització de certificats i signatura electrònica dins del seu àmbit d'aplicació.

La política de signatura té una missió important ja que defineix les regles i obligacions de tots els actors involucrats en el procés de signatura en determinats contextos (contractual, jurídic, legal,…).

El Reial decret 4/2010 pel qual es regula l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat establix que la política de signatura electrònica i de certificats de l'Administració General de l'Estat, servirà de marc general d'interoperabilitat per a l'autenticació i el reconeixement mutu de signatures electròniques dins del seu àmbit d'actuació. També establix que aquesta política podrà ser utilitzada com a referència per altres Administracions Públiques per a definir les polítiques de certificats i signatures a reconéixer dins dels seus àmbits competencials.

El Reial decret 3/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l'Esquema Nacional de Seguretat en l'àmbit de l'Administració electrònica, té per objecte l'establiment dels principis i requisits d'una política de seguretat protecció de la informació.

Doncs bé, el decret, en el seu article 33 també relega a la Política de Signatura tota la funció de concretar els processos de generació, validació i conservació de signatures electròniques, així com les característiques i requisits exigibles als sistemes de signatura electrònica, els certificats, els serveis de segellament de temps, i altres elements de suport de les signatures.

D'altra banda, el RD/RD en el seu annex II punt 5.7.4 és molt específic sobre els tipus de signatura que han d'aplicar-se en funció del nivell de la informació que ha de protegir-se.

• Nivell BAIX

  Es pot emprar qualsevol mitjà de signatura electrònica dels previstos en la legislació vigent.

• Nivell MITJÀ

  Els mitjans utilitzats en la signatura electrònica seran proporcionats a la qualificació de la informació tractada. En tot cas:

  S'empraran algorismes acreditats pel Centre Criptològic Nacional.

  • S'empraran, preferentment, certificats reconeguts.
  • S'empraran dispositius segurs de signatura.

  Es garantirà la verificació i validació de la signatura electrònica durant el temps requerit per l'activitat administrativa que aquella suport, sense perjudici que es puga ampliar este període d'acord amb el que establisca la política de signatura electrònica i de certificats que siga aplicable. Per a tal fi:

  • S'adjuntarà a la signatura, o es referenciarà, tota la informació pertinent per a la seua verificació i validació.
  • Es protegiran la signatura i la informació esmentada en l'apartat anterior amb un segell de temps.
  • L'organisme que recapte documents signats per l'administrat verificarà i validarà la signatura rebuda en el moment de la recepció, annexant o referenciant sense ambigüitat la informació descrita en els epígrafs a) i b).
  • La signatura electrònica de documents per part de l'Administració annexarà o referenciarà sense ambigüitat la informació descrita en els epígrafs a) i b).
• Nivell ALT

  S'aplicaran les mesures de seguretat referents a signatura electrònica exigibles en el nivell Mitjà, a més de les següents:

  • S'usaran certificats reconeguts.
  • S'usaran dispositius segurs de creació de signatura.
  • S'empraran, preferentment, productes certificats [op.pl.5].

  La norma CCN-STIC-807 del Centre Criptològic Nacional establix en el punt 5.7 quins són els mecanismes i algorismes que es poden utilitzar per a signar en funció del nivell de la informació.

• Llei 6/2020, d'11 de novembre, reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança
• El reglament europeu 910/2014, de 23 de juliol, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i per la qual es deroga la Directiva 1999/93/CE, establix l'obligació de validar certificats electrònics emesos per qualsevol Prestador de Serveis de Confiança europeu.
• La normativa de desenvolupament del reglament eIDAS, Decisió d'Execució (UE) 2015/1506 de la Comissió de 8 de setembre de 2015 per la qual s'establixen les especificacions relatives als formats de les signatures electròniques avançades i els segells avançats que han de reconéixer els organismes del sector públic de conformitat amb els articles 27, apartat 5, i 37, apartat 5, del Reglament 910/2014, establix que els Estats membres han de fixar els mitjans tècnics necessaris que els permeten processar els documents signats electrònicament que són necessaris quan s'utilitza un servei en línia oferit per, o en nom de, un organisme del sector públic. Per a això defineix una sèrie de formats de signatura electrònica avançada que han d'admetre tècnicament els Estats membres quan es necessiten signatures electròniques avançades per a un procediment administratiu en línia.
• D'altra banda, el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat en l'àmbit de l'Administració electrònica exposa en el seu article 22.4 que els aspectes relatius a la signatura electrònica en la conservació del document electrònic s'establiran en la Política de signatura electrònica i de certificats, i a través de l'ús de formats de signatura longeva que preserven la conservació de les signatures al llarg del temps.
• La preservació de les signatures longeves al llarg del temps es concreta en la Resolució de 19 de juliol de 2011, de la Secretaria d'Estat per a la Funció Pública, per la qual s'aprova la Norma Tècnica d'Interoperabilitat de Política de Signatura Electrònica i de certificats de l'Administració, en l'apartat II.7 relatiu a l'Arxivat i custòdia, que establix que per a garantir la fiabilitat d'una signatura electrònica al llarg del temps, es podran utilitzar: Signatures longeves mitjançant les quals s'afegirà informació de l'estat del certificat associat, incorporant un segell de temps, així com els certificats que conformen la cadena de confiança.
• El segell de temps és una part indispensable de la signatura electrònica, sobretot en el cas de les signatures longeves, que necessiten ser validades molt de temps després de la seua generació.
• Així mateix el Reial decret 3/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l'Esquema Nacional de Seguretat en l'àmbit de l'Administració electrònica, en ANNEX II de Mesures de seguretat, en l'apartat 5.7.4 relatiu a la signatura electrònica, especifica que per als sistemes classificats de nivell mitjà en les dimensions d'integritat i autenticitat, es garantirà la verificació i validació de la signatura electrònica durant el temps requerit per l'activitat administrativa que aquella suport, per a això s'adjuntarà a la signatura, o es referenciarà, tota la informació pertinent per a la seua verificació i validació, i es protegiran la signatura i la informació esmentada en l'apartat anterior amb un segell de temps.